Al principi de cada semestre, a les universitats americanes hi ha el que es coneix com a shopping period. Bàsicament es tracta de dues setmanes (aproximadament) en què els estudiants van visitant diferents classes, fins que decideixen quins cursos faran. Això fa que els primers dies de classe hi haja aules pleníssimes i gent que entra i que ix. I és que si volen anar ‘de compres’ a dues classes simultànies, cap problema: a mitja classe agafen els trastos i se’n van. És divertit també veure els professors com s’esforcen per vendre l’assignatura, presentar-la de manera interessant i intentar retenir un bon nombre d’estudiants. Als nostres ulls, és el món al revés. El professor que es ven als estudiants.

Però sempre hi ha cursos que tenen el públic assegurat, i aleshores passa com en aquells bars que sempre estan plens (com el Tomàs de Sarrià o la Pilarica, el de les clòtxines de la plaça del Tossal), on els cambrers són tirant a antipàtics. No s’han d’esforçar per atreure clients, i per tant no es preocupen per vendre el curs. Ací, si fas un curs sobre 'terrorisme i antiterrosime', 'la dinàmica de la violència en les guerres civils', 'religió i guerra', 'l’orient mitjà contemporani' o un tema per l’estil, tens l’èxit assegurat. Tot són modes. Més interessant fou veure com el curs sobre ‘secessió i fronteres polítiques’ tenia també un gran èxit. De moment el nostre cas no apareix al programa de l'assignatura, però qui sap...

Però no tothom pot fer cursos tant comercials. Hi ha un xic jove, historiador, que l’acaben de contractar com a professor. I li ha tocat fer un curs que es diu ‘Ancien Régime France.’ I clar, el pobre no té massa públic. Com que el nombre d’alumnes que tens es veu que té molta importància per al teu futur professional, ja s’està plantejant que l’any vinent canviarà el títol del curs. Ha pensat que, potser, si enlloc de tindre un títol tant anodí, el curs es digués algo així com ‘Kings and revolutionnaires in Early Modern France’ potser tindria més èxit. Questió de màrqueting.

Jo em pregunte si el meu professor de Dret Administratiu II no li podria haver buscat un títol més atractiu a l'assignatura, com per exemple 'Multes i recursos'. O el d'Avaluació econòmica dels projectes públics, que li podria haver posat 'Com no malbaratar els diners dels altres'. Potser les hauria agafat amb més ganes, qui sap.

Jordi Muñoz és politòleg.
Manté aquesta bitàcola a internet.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post