El dia 9 de març –proper diumenge- no anem a votar un President; el dia 9 de març anem a votar un parlament que, al seu temps, votarà un President. Així doncs, aquells que vivim i treballem a la «provincia» de Castelló de la Plana no anem a votar ni a Rajoy ni a Zapatero ni a Llamazares –encara que els cartells electorals d’aquestos partits puguen dur a una conclusió radicalment oposada. Els valencians de la «provincia» de Castelló anem a votar uns diputats -5- que, un cop a Madrid, haurien de defensar els interessos i el benestar d’aquells a qui representen. Les opcions són diverses i, la major part d’elles, ja sabem què són o què és allò que han fet per nosaltres. Un PP i un PSOE que, durant tots aquestos anys des de la Transició han tallat l’abadejo i s’han repartit els nostres vots –i escons- sense solucionar els problemes endèmics que sofrim: ni les infraestructures han millorat –nombre de trens, liberalització de l’AP7, millora d’ambulatoris, barracons per als nostres fills i filles...- ni les inversions en I+D+I han crescut, ni la nostra economia ha desenvolupat tot el seu potencial.

Al marge d’aquestes dues opcions, trobem al Bloc i a Esquerra Unida, que en unes eleccions concorren units, en les altres separats i ja hem vist quin és el projecte d’ambdues; tractar d’absorbir l’espai electoral l’una a l’altra amb les punyalades necessàries i passant per sobre dels interessos del País Valencià, els uns –EU- perquè viuen fa 30 anys i els altres –el Bloc- perquè han fet de l’ambigüitat ideològica el paradigma de la seua forma d’actuar. I què ens queda als valencians i valencianes de la «provincia» de Castelló després d’aquest trist repàs de les opcions? Ens queda una força valenta, una força sense ambigüitats que vol anar a Madrid justament per a fer que les coses es decidesquen a València; que vol que els valencians puguem invertir en allò que ens parega més adient els nostres imposts –que per això els paguem, no?; que creu que els valencians «ja ens hem fet prou grans» per a decidir en aquells temes que ens afecten i aquesta força no és altra que Esquerra-País Valencià.

Saben vostés que a la darrera legislatura el diputat valencià d'Esquerra –Agustí Cerdà– ha promugut més iniciatives parlamentàries sobre assumptes referents al País Valencià que les que s'havien fet durant les 6 legislatures anteriors? Per això us demano el vot, perquè tots han demostrat de que són capaços, i perquè Esquerra és l’única força valencianista que treurà representació a Madrid aquesta legislatura i que seguirà lluitant des del Congrés per a que els valencians rebem allò que és just, com hem fet durant aquests últims 4 anys. Salut, República i Valencianisme. Vostès decideixen.