Després del resultat prou moderat del Compromís en les eleccions autonòmiques, han succeït moltes coses a EUPV i IU. A banda de les consideracions juridicolegals que s'argumenten, hi ha una base política i d'actitud bàsica si es vol compartir un projecte, en el qual, diguem-ho clar, no hi ha unes diferències abismals de programa polític -recordem el programa, programa, programa. Existeixen discrepàncies importants a nivell personal, de tàctica política parlamentària i d'aliances -abans i després de les eleccions. Ara bé, el programa no és suficient per al funcionament d'una organització: cal compartir la resta de dinàmiques que crea un partit.

Al final de tot, allò que plantegem és la recomanació que li fem als electors en les pròximes eleccions generals de març. Al meu entendre, l'objectiu prioritari hauria de ser aconseguir al País Valencià uns diputats i senadors el més progressistes possible. Per això, una opció més a l'esquerra que el PSOE hauria d'aportar diputats i senadors.Si no tenim la intenció d'aconseguir este objectiu bàsic, és perquè actualment ens preocupa més mirar-nos el melic o mirar-li'l al del costat.

La direcció actual d'EUPV fa temps que s'enroca en la seua postura juridicolegal, que ha seguit tots i cada un dels passos fixats pels estatuts, i ha mostrat el seu suport en l'últim referèndum del dia 11. Uns altres sectors (Iniciativa, Espai), amb l'actual i únic candidat a president del govern espanyol per IU, han elaborat un altre procés de referèndum, el resultat del qual es farà públic el pròxim 18 de gener. Jo en tot este procés no m'he declarat neutral. No m'he abstingut en el referèndum d'EUPV, he votat en blanc. No m'he abstingut en el referèndum d'IU, he votat per una de les candidates de Castelló, pensant sempre que es trobe una solució unitària, encara que siga agafada pels pèls. És a dir, es dirimeix quin equip o quines persones representaran EUPV-IU en les pròximes generals. Hi ha dos equips que juguen en dos camps de futbol diferents, amb regles de joc diferents, sense contrincant cada un, sense àrbitre i el resultat del qual el donarà l’equip local.

Per lògica legal, jurídica i sobretot política, el pròxim Consell Polític Federal de IU, del 20 de gener, ha de decidir la candidatura que al País Valencià serà considerada oficial i d'aquesta manera comptabilitzar els seus vots a IU, de cara, entre altres coses, a poder formar grup parlamentari -si és que tenim parlamentaris per a formar-ho. Jo espere i anime que eixe dia no es done el xoc de trens, no tinguem vencedors i ni vençuts, que pareix que està predeterminat. Espere que polítics com Gloria Marcos, Marga Sanz, Pascual Mollá, Joan Ribó, Llamazares, Paco Frutos, entre altres, estiguen a l’altura de la situació política i consensuen una eixida unitària. Tindre raons jurídiques, encara que siguen molt sòlides, tant d’una banda com d’una altra, no és justificació per a donar una eixida política errònia davant d’un procés electoral tan important com són unes eleccions generals. Diuen que els més pròxims o afins a vegades són els que més es volen i a vegades són els que més s’odien. Que estes qüestions no facen que la resta dels valencians i valencianes hagem d’aguantar 4 anys amb polítiques conservadores del PP o neoconservadores del PSOE.

Carmelo Garcia va ser el candidat d'EU a l'alcaldia de Castelló en les eleccions municipals de maig del 2007

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post