La bancarrota de l'Icesave va generar un deute de 3.800 milions d'euros, que van assumir el Regne Unit i Holanda, ja que la majoria dels inversors d'aquesta entitat que operava a internet eren ciutadans d'aquests dos estats. Aquest dissabte, els islandesos han rebutjat en referèndum el principi d'acord al qual havien arribat les autoritats del país amb Londres i Àmsterdam. El resultat, amb més del 50% escrutat, donava una victòria aclaparadora al «no», que aconseguia el 93% dels sufragis. El ministre d'Afers Exteriors d'Islàndia ha avançat que el Regne Unit i Holanda estan disposats a negociar una altra vegada un nou acord.
Durant l'any passat l'economia d'aquesta illa es va contraure un 7,7% i es calcula que enguany la xifra no serà positiva. El Fons Monetari Internacional i els estats nòrdics s'han compromés a prestar 4.500 milions de dòlars a Islàndia perquè reactive l'economia. El referèndum s'havia convocat per la negativa del president a firmar una llei sobre els terminis en què s'ha de tornar el deute a la Gran Bretanya i Holanda.
La crisi financera va provocar la fallida de les principals entitats financeres d'Islàndia, a causa dels deutes i la impossibilitat d'accedir a crèdit. Vora 400.000 estalviadors britànics i holandesos tenien depòsits en l'Icesave, fons que van compensar les autoritats de Londres i Àmsterdam després de la fallida, però que ara reclamen a Reykjavík. 400 persones, malgrat el vent gelat i la pluja, es van manifestar contra l'acord de l'Icesave, ja que culpen els banquers i les autoritats de la bancarrota. Un any arrere, les protestes de les paelles i les olles, pels instruments que feien servir els manifestants, van fer plegar el govern anterior.
| Comentaris |
|
