En la visita que ha portat Benet XVI (a la imatge) a Sidney amb motiu de les celebracions del Dia Mundial de la Joventut, una de les cites que més seguidors catòlics aplega, el Papa es va disculpar pels abusos sexuals que clergues australians varen cometre -més de 100 n'han estat condemnats en seu judicial- i, a més, es va mostrar «profundament penedit» pel patiment de les víctimes. Fins i tot, Joseph Ratzinger va oficiar una missa privada per a víctimes d'abusos sexuals. Amb gests com aquest el Vaticà fa un gir de 180 graus: de la política d'ocultació i protecció dels acusats que va marcar el pontificat de Joan Pau II a l'aixopluc de les víctimes amb què comença Benet XVI.

Es tracta d'una de les qüestions més espinoses que afecten l'Església, on es posen sobre la taula diversos factors. Les polèmiques més fortes han tingut  lloc als Estats Units, on es destaparen una nombrosa sèrie de casos en què, lluny d'haver estat condemnats els agressors, se'ls traslladava a uns altres indrets on tornaven a reincidir en aquestes pràctiques. El Vaticà, temorós de perdre influència en una país que és majoritàriament protestant però que té una àmplia població catòlica, va fer tot el possible per amagar i ocultar els casos, amb una política que va ofendre molts catòlics d'arreu del món.

Ara, Benet XVI, això sí, bo i només fent referència a les víctimes australianes, tot i que es tracta d'un estat amb característiques religioses prou semblants als Estats Units, va titlar els abusos d'una «greu traïció de la confiança» que es mereix la condemnació. Així mateix, va fer una crida perquè les víctimes reben «cura i compassió». Tanmateix, moltes víctimes no s'han sentit satisfetes, ja que consideren que el Papa ha fet curt. Aquest és el cas d'Anthony i Christine Foster. Dues filles seues varen ser assetjades per un sacerdot a Melbourne durant els huitantes. De fet, una es va suïcidar l'any passat, quan feia 26 anys. La parella troba que ja havien rebut prou disculpes abans per part de bisbes australians, però el que no han tingut encara i el que volen és una «inequívoca i ilimitada resposta pràctica que incloga ajuda financera i psicològica per a les víctimes durant la resta de les seues vides», per poder evitar casos com el de la seua pròpia filla.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post