Tot i que els resultats oficials no es coneixeran fins dimarts, tots els sondeigs dels mitjans de comunicació apunten a la victòria del Sí amb una forquilla d’entre el 78 i el 80 per cent en el referèndum que va tindre lloc ahir sobre l’autonomia de la regió boliviana de Tarija, al sud del país. Així i tot, l’abstenció ha estat també un poc protagonista de la consulta, sobretot a les zones rurals amb un 50 per cent, i menys a les urbanes, on només ha estat del 38 per cent.

Aquesta era la quarta i última consulta ciutadana sobre l'estatut autonòmic en una regió boliviana, després que en els últims dos mesos ho hagen fet Santa Cruz, Beni i Pando amb un resultat semblant. En definitiva, es tracta de les quatre regions amb major importància econòmica per la seua activitat agrícola, industrial i petroliera, però també governades per opositors al president Evo Morales, raó per la qual han impulsat els processos autonomistes. Tanmateix, aquest resultat és un reflex de l'impuls que cobra l'autonomia com a nova forma d'administrar un Estat, amb la participació activa de les regions, no solament d'aquestes quatre, sinó també d'altres com ara Chuquisaca, Potosí, Cochabamba i La Pau, les quals ja comencen a considerar al règim autonòmic com una opció de millors oportunitats per al desenvolupament que les que fins a ara ha donat el centralisme.

Anit, en el discurs de victòria del prefecte o governador de Tarija, Mario Cossío, va voler mostrar l'autonomia com «la forma de govern més democràtica i participativa que puga experimentar-se en aquest nou segle en una nació pobra, retardada però amb grans esperances de vida millor», i va assegurar que «hui naix la Bolívia autonòmica que estem construint dia a dia, ja que, tot i que som quatre, tots sabem en el fons que en som nou els nou volem eixa pàtria gran i autonòmica per la qual seguim lluitant des d'ara».

El suport ciutadà expressat en els quatre referèndums ha reforçat la posició dels prefectes i els líders de l’oposició per a intentar un nou diàleg amb el govern nacional del president Evo Morales, i així donar una eixida a la complexa crisi política que viu actualment el país, no solament per la lluita ideològica i d'interessos econòmics, sinó també per desafortunades i inoportunes declaracions de totes les parts involucrades. Els prefectes tenen intenció de reforçar el corrent autonomista en la resta del país de manera que, davant la resolució de milions de bolivians en les urnes, Morales i el seu govern no tinguen més remei que reconéixer l’autonomia.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post