França ha denegat la ciutadania a una magrebina que vesteix la burqa de manera que oculta el seu rostre completament, ja que la pràctica «radical» de l'islam seria incompatible amb els valors francesos bàsics, com la igualtat entre sexes. El cas ha reobert el debat sobre la pràctica de la religió musulmana a l'Estat francés. I qüestions fonamentals en la construcció de l'Estat després de la revolució francesa tornen a estar damunta la taula: com es pot conciliar una república laica amb la llibertat religionsa que garanteix la constitució.

Faiza M té 32 anys i està casada amb un ciutadà francés que viu a l'est de París. Parla un bon francés i porta huit anys al país, a més de haver-hi tingut tres fills. Així i tot, els informes socials afirmen que viu en una «submissió total» al seu marit. El cas, però, no és nou, ja que la nacionalitat francesa ja li va estar negada el 2005, aquella vegada per «assimilació insuficient» a France. Hi va apel·lar, tot basant-se en el dret constitucional a la llibertat religiosa i que mai no ha tingut la intenció de posar en qüestió els valors fonamentals francesos. Tanmateix, el Consell d'Estat, l'administració de més alt rang a França, va rebutjar el seu recurs el mes passat.

Ara com ara, són moltes les qüestions que es planteja la societat francesa. Le Monde es preguntava si «el burqa és incompatible amb la ciutadania francesa?». De fet, es tracta de la primera vegada que el nivell de pràctica religiosa d'una persona és el principal argument per mesurar-ne la integració. Tanmateix, l'informe dels serveis socials és molt dur en les seues valoracions: «viu quasi com una reclusa, aïllada de la societat francesa». O més encara: «no en té ni idea de l'estat laic o del dret a votar. Viu en submissió total als seus parents masculins. Sembla que ho troba normal i la idea de posar-ho en qüestió mai no se li ha passat pel cap». D'una altra banda, Daniele Lochak, professor de dret, troba que és absurd que la submissió als hòmens siga una raó per no garantir la ciutadania: «si seguírem fil per randa aquesta argumentació per a la seua conclusió lògica, ens trobaríem que les dones maltractades tampoc no mereixerien de ser franceses».

A l'Estat francés viuen al voltant d'uns cinc milions de musulmans, però a penes la meitat en tenen la ciutadania. Els criteris per aconseguir la ciutadania es basen en el nivell d'«assimilació», que normalment es focalitza en el nivell de coneixement de la llengua francesa. Els casos que fins ara s'havien produït de negació de la ciutadania a musulmans tenien a veure amb els llaços provats amb l'extremisme o que públicament havien donat suport al radicalisme. Però aquest no és el cas de Faiza M.

(Imatge: Una dona amb burqa porta un cartell on s'hi afirma que «El vel és l'alliberament de les dones»)

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post