A partir de les quatre del matí (hora valenciana) del proper dijous començarà una treva de sis mesos entre Hamàs i l'Estat d'Israel. Precisament, ara fa un any, els militants islamistes aconseguien el control de la franja de Gaza, mentres que Cisjordània quedava en mans del partit oficialista Al-Fatah, de què n'és membre el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. Les negociacions han estat hostatjades per Egipte.

Des que Hamàs es va fer amb el poder a Gaza, l'estreta franja, amb una de les majors densitats poblacionals del món, ha restat encara més aïllada. Israel va definir aquest govern com una «entitat hostil». A Cisjordània, l'altre territori amb autogovern palestí però que no té continuïtat territorial amb Gaza, el govern d'Abbas reaccionava per agreujar encara més aquest isolament internacional. En aquest sentit, la treva pot servir per millorar les condicions de vida dels habitats de la franja, no només pel fet que cesen efectivament les hostilitats, sinó per la possibilitat que s'obri per trencar l'aïllament del territori i la paralització que suposava. 

Per la seua banda, Israel insisteix en les garanties que la treva siga efectiva per totes les faccions militars palestines. Així doncs, Hamàs haurà de demostrar que el control que exerceix és efectiu i pot imposar la seua autoritat a la resta grups. De fet, la treva només s'aplicarà a Gaza, però els mitjancers egipcis han expressat la seua voluntat que un acord semblant puga arribar també a Cisjordània.

(imatge: militants armats de Hamàs en una manifestació a Gaza)

Notícies relacionades:

Parlar amb Hamàs (editorial)

Carter afirma que Hamàs reconeixerà Israel si les fronteres són les de 1967

Hi ha esperança de pau entre Síria i Israel

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post