Tenia 52 anys i patia d'un tumor incurable que li deformava cruelment el rostre, li provocava un dolor insufrible, a més de fer-li perdre els sentits en un camí de degradació que no tenia fi. Chantal Sébire (a la imatge) havia demanat el dret a l'eutanàsia activa el sis de març en una carta al president de la República, Nicolas Sarkozy, però el passat dilluns 17 la justícia en rebutjava l'apel·lació. Ahir, Sébire va ser trobada morta al seu domicili de Plombières-lès-Dijon, a la Borgonya.

Encara no es coneixen les causes del decés, però el cas ha tornat a posar al debat públic la qüestió de l'eutanàsia activa. De fet, l'Estat francés reconeix des del 2005 el «dret a deixar morir», i hi ha una comissió en marxa per avaluar i posar remei a les insuficiències de la legislació. En aquest sentit, el ministre dels Afers Estrangers, que n'havia estat anteriorment de Sanitat, Bernard Kouchner, ha declarat que s'hauria hagut d'oferir una «porta d'eixida» per Sébire i que «tenia el dret, tal com ella havia demanat, a morir mitjançant l'eutanàsia». Així i tot, des de les files del partit presidencial, la UMP -ja que cal recordar que Kouchner és al govern en qualitat d'independent però és militant socialista-, es fa una crida per no caure en la temptació de «legislar amb precipitació».

També ahir, però en circumstàncies diametralment oposades, moria a un hospital d'Anvers l'escriptor flamenc Hugo Claus, després d'haver sol·licitat que se li aplicara l'eutanàsia. Claus patia d'Alzheimer i havia fet públic en un missatge a l'estiu de 2006 que volia aprofitar al màxim els moments de lucidesa que li restaven per decidir ell mateix el moment de la pròpia mort. L'Estat belga reconeix el dret a l'eutànasia en la seua legislació. Claus era un dels escriptors en neerlandés més reconeguts, de qui podem llegir en la nostra llengua «Una dolça destrucció» (Empúries) i una antologia poètica, «El ratpenat» a Columna.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post