Des que Gordon Brown (a la imatge) va accedir al número 10 de Downing Street, al mateix temps de fer realitat el seu desig més anhelat, sembla que també es va autoimposar una maledicció. En aquest sentit, els laboristes varen patir ahir la tercera desfeta electoral en una elecció parcial, al districte de l'est de Glasgow, un feu tradicional que fins ara semblava inexpugnable. I, de fet, només va estar per una miqueta més de 300 vots que el candidat de l'Scottish National Party, John Mason, va arrebatar l'escó a la laborista Margaret Curron. L'escó tornava a estar en joc després que el diputat laborista que n'obstentava la representació hi haguera de renunciar per malaltia.

Així mateix, la popularitat de Gordon Brown com a primer ministre està en els nivells més baixos que es recorden, potser només la darrera etapa del conservador John Major s'hi podria comparar. Les enquestes assenyalen una còmoda majoria dels conservadors, tot i que continuen sent literalment absents a Gal·les i a Escòcia, on ara com ara no hi tenen cap representant. Tanmateix, la solsida dels laboristes amb Brown és tan forta que en les darreres eleccions municipals, a més de perdre Londres, varen estar superats pels liberaldemòcrates en vot popular, l'etern tercer partit en joc.

I és que, de fet, l'extrem a què arriba la mala sort de Gordon Brown sembla no tindre límit. El primer ministre va programar una visita sorpresa a les tropes britàniques que estan desplegades a l'Iraq, una maniobra que per a un mandatari és gairebé impossible que tinga efectes negatius. Per a qualsevol llevat de Brown, que hi va coindicir amb Barack Obama, el candidat demòcrata a la Casa Blanca. I, és clar, l'escocés no va poder fer cap tipus d'ombra a un huracà mediàtic que es capaç de reunir 200.000 persones a Berlín per escoltar el seu parlament.

Així doncs, és difícil extranyar-se que el líder dels conservadors, David Cameron, haja demanat que es facen eleccions anticipades. Brown ha negat la proposta de Cameron, ja que sap que, d'altra banda, no hi tindria res a fer. Tanmateix, el temps passa i l'escocés no aconsegueix remuntar el vol; i el que sembla pitjor, no sembla que siga capaç de fer-ho. Ara com ara, només un miracle podria salvar Brown, qui va ser mà dreta de Tony Blair i que si haguera convocat eleccions avançades només succeir-lo hauria tingut assegurada l'elecció.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post