El Sínode de l'Església d'Anglaterra, de què n'és cap la reina britànica Elizabeth II, va prendre ahir a la nit una decisió històrica, en permetre que les dones siguen ordenades bisbes. La reunió fou tensa i s'allargà per més de set hores. Tanmateix, les ferides que deixà entre els sectors d'oberturistes i conservadors trigaran molt de temps a cicatritzar i no es pot descartar la possibilitat que s'hi produïsca una escissió. De fet, uns 1.300 clergues havien tramés una carta a l'arquebisbe de Canterbury -la primera autoritat espiritual de la comunió anglicana- amb l'amenaça d'abandonar l'església si es prenia la decisió que, efectivament, ahir es va pendre.

No és la primera vegada que es produeix una obertura d'aquestes característiques al si de l'església anglicana, però sí que es tracta de la de major importància i rellevància fins ara. De fet, el sacerdoci per a les dones hi fou introduït el 1994, enmig d'un clima que també fou molt agre. Així mateix, la resolució del Sínode d'ahir el que fa és arribar al final de les conseqüències lògiques del que era un degoteig de faccions anglicanes, que s'estenen arreu del món i que tenen molta capacitat de prendre decisions autònomes, que ja havien acceptat d'ordenar dones com a bisbes. En total, han estat 15 les que s'hi han avançant, entre elles algunes de tan importants com les del Canadà, Austràlia o Nova Zelanda. De la mateixa manera, enlloc no s'hi varen produir escisions, tot i que tampoc tot no foren flors i violes.

Així mateix, el sector consevador dels anglicans tampoc no va poder imposar ahir un paquet de mesures amb què miraven d'aigualir tot el possible aquest reconeixement. En aquest sentit, es proposava la creació d'estructures separades i de «superbisbes», que tindrien la potestat de supervisar les parròquies que s'oposaren al nomenament d'una dona com a bisbe. Tampoc no va reeixir l'elaboració d'un «codi de pràctica», que era vist com a una maniobra per limitar l'autonomia de cada bisbe.

Així i tot, la votació d'ahir dibuixa clarament l'escenari de divisió i tensió que es va viure al Sínode. En general, les votacions a favor guanyaren per una ample marge les contràries en tots tres sectors, però tampoc no es podria afirmar que les negatives foren irrellevants. Així doncs, foren 28 bisbes contra 12 que s'hi oposaren; 124 clergues votaren a favor davant dels 44 que ho feren en contra, mentres que la mínima diferència es va donar entre els seglars, on hi hagueren 111 votacions afirmatives per 68 de negatives.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post