Tot estava ben preparat. Just el dia que feia 45 anys que Martin Luther King pronunciara el seu discurs més conegut on afirmava tindre un somni, el Partit Demòcrata feia història en nomenar per primera vegada un negre com a candidat a la presidència dels Estats Units. Al crit de «Yes, we can», el lema de la seua campanya, i sota una pluja de banderes, les 75.000 persones que abarrotaven l'estadi Invesco Field de Denver van rebre un Barak Obama somrient i tranquil, tot i que va pronunciar el que podria ser el discurs més important de la seua carrera, en acceptar la nominació per aclamació dels delegats demòcrates del dia anterior. Obama va centrar el discurs en una classe mitjana vinguda a menys, que el senador per Illionois necessita per a guanyar la presidència el pròxim 4 de novembre. Així, el ja candidat va recordar el seu treball com a organitzador comunitari en els barris pobres de Chicago, i va posar la seua àvia com a exemple de la lluita per a millorar en la vida, i la va comparar amb la del ciutadà mitjà nord-americà. Amb aquests exemples Obama responia a les declaracions del seu rival, McCain, qui havia dit que pareixia una celebritat, i va assegurar que aquests són els seus herois, en referència a la seua àvia i als treballadors de Chicago que van patir el tancament de les plantes siderúrgiques. Va assegurar que en el seu nom guanyarà les eleccions i mantindrà la «promesa nord-americana» viva. Tanmateix, Obama assegura que aquesta promesa que els Estats Units oferien als seus ciutadans i immigrants ha començat a evaporar-se, a causa d'una política que ha privilegiat als més adinerats i els interessos creats.

Barack Obama va explicar què significarà el terme canvi si es converteix en president, «un sistema tributari que no premia als grups de pressió que el van redactar, sinó els treballadors nord-americans i els menuts negocis que ho mereixen». Va insistir que donarà incentius fiscals a les companyies que creen llocs de treball als Estats Units, i que reduirà els impostos a un 95 per cent de les famílies treballadores. En política exterior, un dels àmbits on els republicans més l'han criticat per la seua suposada inexperiència, va recordar que es va oposar des del principi a la guerra d'Iraq, i va anunciar que acabarà amb la presència militar en aquest país «de manera responsable». Sobre el president Bush va dir que «amb huit hi ha prou», en referència als anys que porta a la presidència, i va equiparar les seues «polítiques fallides» amb les del seu rival republicà John McCain, sobre el qual va abocar dures crítiques. La seua compareixença en l'estadi, el colofó de la Convenció Demòcrata, va arribar després d'una llarga jornada en la qual es van succeir la música i la política. Per l'escenari circular de color blau, el dels demòcrates, van desfilar artistes com ara Stevie Wonder, Jennifer Hudson, Sheryl Crow i Michael McDonald. A ells es van sumar, en el vessant polític, el candidat a la vicepresidència Joseph Biden, l'exvicepresident Al Gore, el governador de Nou Mèxic, Bill Richardson i la presidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi, entre d'altres.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post