Aquesta és la reflexió que és fa Jordi Muñoz en la seua bitàcola, a partir de la darrera enquesta del CIS sobre la identitat nacional a Espanya. El politòleg afirma que d'alguna manera va tindre relació amb l'estudi encara que la investigació no era en concret sobre els usos dels idiomes. Allò que més li preocupa a Muñoz és la capacitat que té el valencià de guanyar nous parlants entre el grup de persones que procedeixen de famílies que s'expressaven en castellà. Ara bé, per al politòleg també es destacable que el nombre de gent que a casa parlava en valencià i ara, o bé es declara castellanoparlant o bé bilingüe. Muñoz destaca que la comparació amb el grup castellanoparlant deixa clar que la gran majoria d'aquests parlant es mantenen monolingües. Finalment, l'investigador social compara les dades de la Comunitat Valenciana amb les de Catalunya. A Catalunya es manté la llengua entre els parlants perquè el percentatge de transmissió intergeneracional és més alt i el català aconsegueix atraure un nombre no menyspreable de persones que a casa s'expressaven en castellà. Així doncs, el dilema per a Muñoz és, o guanyar nous parlants, o mantindre la transmissió intergeneracional.

Per la seua banda, Vicent Baydal també diu la seua sobre l'estudi del CIS. El medievalista destaca el percentatge molt alt de població que se sent més espanyola que valenciana -sobre un 30%- encara que deixa de banda l'adscrició nacional i en la seua entrada reflexiona sobre un text d'Antoni Ferrando. Així, el professor de la Universitat Valenciana, en un escrit del 1988, feia una radiografia de la situació lingüística que, ara mateix, malauradament encara és vigent en molts aspectes.