Aquest serà el darrer «gurbansoltan» -nom que va donar Nyýazow al mes d'abril en honor a sa mare- que viuran els turcsmans, ja que el govern estatal ha decidit tornar a la nomenclatura tradicional dels mesos. Es tracta d'una altra de les mesures d'obertura que pren el règim després que Saparmyrat Nyýazow morira al 2006 i fóra substituït per Gurbanguly Berdimuhammedow. Els noms dels mesos s'havien canviat per decret al 2002 i incloïen «perles» com que gener esdevenia «turkmenbashi», literalment el «pare dels turcsmans», que era com s'havia autobatejat el dictador en un clar paral·lelisme amb Mustafà Kemal Atatürk, el «pare dels turcs». O setembre esdevenia «ruhnama», el llibre espiritual de Nyýazow. Tot i que la gent del carrer no en feia molt de cas, els canvis de nom eren obligatoris per a qualsevol mitjà de comunicació.

A poc a poc, Berdimuhammedow està acabant amb el culte a la personalitat que havia desenvolupat el seu predecessor al càrrec. El Turkmenistan és dels més clars exemples de com l'elit dirigent del partit comunista local d'un dia a l'altre es convertia en els «pares de la pàtria» d'un nou Estat independent, amb l'esfondrament de la URSS. Tanmateix, l'oposició adverteix que mesures d'aquest tipus poden ser prou mediàtiques, però que no deixen d'amagar el fet que el Turkmenistan encara és molt lluny de ser una democràcia. Així i tot, s'hi pot veure una voluntat d'obertura al món, que s'explica pel fet que Berdimuhammedow pertany a una altra generació més jove que entén que l'aïllament del país no pot perllongar-se més.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post