|
La candidata dels republicans a la vicepresidència dels Estats Units havia comés alguns errors en algunes entrevistes a les darreres setmanes, per la qual cosa les expectatives que guanyara el debat no eren moltes. Tant era així, que els analistes polítics americans consideraven que si Sarah Palin aconseguia fer un paper mitjanament acceptable podria donar la impressió que havia guanyat el debat. Anit finalment va tindre lloc el debat entre els dos candidats a la vicepresidència en la Universitat George Washington de Saint Louis (Missouri), i la republicana va aguantar el tiró. Tot i això, les primeres enquestes telefòniques posteriors al debat donen com a guanyador el demòcrata Joe Biden amb un 51 per cent segons la CNN, contra el 36 per cent que dóna com a guanyadora Palin. Pel que fa a l'enquesta de la CBS, Biden ha guanyat el debat per al 46 per cent dels votants, davant de només un 21 per cent que dóna com a guanyadora Palin. Fins i tot un 98 per cent dels enquestats va admetre que el demòcrata coneixia molt millor els temes tractats que la republicana.
De fet, els temes tractats van ser variats, des de l'economia fins a la política exterior. Joe Biden va acusar els republicans d'haver provocat la crisi econòmica en els darrers huit anys de govern de George W. Bush, davant les crides dels demòcrates al control financer. Per contra, Sarah Palin va advertir de la corrupció de Wall Street com a causant, advertint que no s'ha de consentir més, i va acusar els demòcrates de voler pujar els impostos dràsticament, a la qual cosa Biden va respondre que són els republicans els que volen baixar-los als que guanyen més de 250 mil dòlars a l'any, precisament ara en plena crisi. En el front bèl·lic, Biden va insistir que Obama acabarà amb la guerra d'Iraq, mentres que Palin va advertir que McCain sap com guanyar una guerra i com aprendre dels errors. Un dels punts més aspres del debat va ser quan la governadora d'Alaska va afirmar que Obama vol seure a negociar amb el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, i amb el nordcoreà Kim Jong Il, però el seu rival demòcrata li va replicar que no havia entés la idea, ja que en cap cas Obama va dir això, i va assegurar que el vertader perill per als nord-americans en els últims anys ha esta l'actual vicepresident, Dick Cheney.
A banda del debat entre els vicepresidents, la campanya per a les eleccions del 4 de novembre continua entre els candidats a la presidència dels Estats Units. Ahir l'equip de campanya del republicà McCain va anunciar que ha decidit abandonar la cursa en l'estat de Michigan, on estimen que guanyarà clarament Obama, per a centrar-se en els estats on té possibilitats de guanyar i no balafiar diners i temps dels col·laboradors de la campanya. A més, van recordar que el candiat demòcrata tampoc fa campanya en tots els estats del país, ja que s'ha retirat de Georgia i de Dakota del Nord, i segurament també ho farà de Montana. Així, la campanya de McCain se centrarà ara en els estats clau per a guanyar els 270 vots electorals que calen per a convertir-se en president dels Estats Units, segons el seu sistema electoral. Des de l'equip de McCain s'afirma que esperen guanyar almenys 260 d'aquests vots amb l'ajuda d'Ohio, Carolina del Nord, Virgínia, Florida, Missouri i Indiana. »
Comenta aquesta notícia
Encara no hi ha comentaris
» Deixa una opinió
|