L'escriptor ha mort aquest divendres a la casa que tenia a Tías, a l'illa de Lanzarote. Al rellotge faltaven quinze minuts per a les dos del migdia. El web de la Fundació Saramago ha indicat que el novel·lista estava acompanyat per la família. Les cendres de José Saramago s'escamparan al poble on va nàixer, Azinhaga, i a l'illa canària on va fixar la residència a principis dels anys noranta. El govern portugués ha enviat un avió a les Canàries, des d'on es traslladarà el cos fins a Lisboa. Saramago esmentava molt sovint en les entrevistes l'aldea on va viure, per la qual caminava descalç i el record de la qual anava lligada al seu iaio, a qui definia com un filòsof analfabet. La família va emigrar a Lisboa, ciutat en la qual va publicar la primera novel·la. Era 1947 i haurien de passar trenta anys fins que Saramago tornara, l'any 1977, a intentar-ho novament. Afiliat al Partit Comunista en 1969, participa cinc anys després en la Revolució dels Clavells, que posa fi a la dictadura militar que dirigia el país des de 1926.
Durant la dècada dels huitanta, publicava diverses obres («Memorial del convent», «L'any de la mort de Ricardo Reis» o «Història del setge de Lisboa») amb les quals aconsegueix fer-se un nom en el món de les lletres. En 1991, el govern de Portugal rebutja que el novel·lista participe en el Premi Literari Europeu perquè «L'evangeli segons Jesucrist» és una novel·la que «ofén els catòlics». Saramago abandona el país i s'instal·larà a Lanzarote, però la polèmica li dóna -sense pretendre-ho- renom arreu del planeta. En 1995 publica «Assaig sobre la ceguera», que en 2008 es converteix en un film, dirigit per Fernando Meirelles. En 1998 guanya el Nobel de Literatura i es converteix en el primer escriptor en llengua portuguesa que rep aquest guardó. A partir de l'any 2000 publica un llibre cada any i el seu nom es fa habitual en tots els mitjans, no només per la literatura, sinó per les opinions que manifesta sobre qüestions diverses.
| Comentaris |
|
