Pàgina 26

L'obra de Müller és encara inèdita en la nostra llengua, però el proper 10 de desembre, data en què es lliurarà a Estocolm el premi, l'editorial té previst que hagen arribat a les llibreries els dos primers titols traduïts: «L'home és un gran faisà en el món» i «La bèstia del cor». Bromera incorpora així un altre Nobel al catàleg, ja que a més d'aquesta autora, ha publicat el gruix de l'egipci Nagib Mahfuz i del turc Orhan Pamuk. El passat 8 d'octubre es va donar a conéixer el veredicte del Nobel de literatura d'enguany, guardó que va aconseguir una autora fins aleshores desconeguda per al gran públic. Herta Müller, que pertany a la minoria germanoparlant de Romania, va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara. Fou acomiada d'una empresa de maquinària, en la qual treballava com a traductora, per no col·laborar amb la policia secreta comunista. En 1982 va publicar el primer aplec de contes, que van patir retalls per la censura. En 1987 va marxar a Alemanya amb el seu marit.

La dictadura de Ceacescu i la vida dels germanòfons de Romania és un tema constant de la seua literatura. A «L'home és un gran faisà en el món», els protagonistes són els membres d'una comunitat d'expressió germana a la Romania rural, mentres que a «La bèstia del cor» se'ns narra la història d'un grup d'estudiants i professors sota la dictadura comunista. La prosa de Müller ha estat descrita com a dura i mordaç, ja que els personatges es troben desemparats i oblidats. L'autora ha explicat que tot allò que ha escrit està relacionat amb el que va viure durant els trenta anys de dictadura a Romania.