Els diaris i els dietaris tenen una poètica oberta: convoquen una gran diversitat d’escriptures, de temàtiques, de móns, de propòsits. Hi ha diaris de derivació psicològica, on l’autor es busca conéixer una mica més a través de l’autoanàlisi; n’hi ha de centrats en l’anàlisi d’idees, on el diari esdevé un paral·lel de la seua tasca assagística i un magatzem de reflexions. Molts diaris, a més, poden lligar-se a la creació narrativa i ser un laboratori de ficcions. Hi ha casos de diaris consignats com un exercici espiritual i que aspiren a una mena de redempció a través de la consignació minuciosa de l’activitat de la jornada.

Hi ha diversos motius lligats al diari, un n’és el del viatge. Hi ha el diari on es plasmen les experiències i els successos d’un recorregut físic. I també podríem fer esment dels viatges interiors. El fet d’haver viscut fets històrics com ara guerres, exilis, o altres successos importants origina també una gran quantitat d’aquesta mena d’escriptura. No hem d’oblidar, tampoc, la pràctica del diari nascuda directament de la lectura i de l’escriptura.

En l’organització d’aquest simpòsium del 2005 es va tindre en compte tota aquesta complexitat i riquesa que convoca la pràctica del diari. A més, es va voler atendre la pràctica actual d’escriptura de bitàcoles, en aquesta època de cibercomunicació, una pràctica molt popular d’escriptura que desdibuixa la frontera entre allò que és literatura i allò que no, entre el que és una pràctica d’escriptors o d’intel·lectuals i la d’un públic planer.

Denes publica ara les actes del IV Simpòsium Internacional de Literatura Autobiogràfica i continua així la tasca iniciada ara fa set anys, el 1999, amb aquell primer Simpòsium: «Història, memòria i construcció del subjecte»; que fou seguit, el 2001, del II Simpòsium, centrat en l’estudi de la construcció del subjecte femení i en les relacions entre periodisme i autobiografia; el següent, el del 2003, es va dedicar a l’estudi de l’epístola.