Edicions Bromera presenta l'últim treball d'Alice Sebold, «Quasi la lluna», la tercera obra en la seua trajectòria, que mostra la fragmentació de l'univers familiar actual. Un llibre de memòries i una novel·la van ser suficients per a catapultar aquesta escriptora, quasi desconeguda fa uns anys, a la fama. Sebold tenia 19 anys quan va ser brutalment violada. A partir del testimoni visceral d'aquesta experiència traumàtica va escriure el llibre de memòries «Lucky» (Afortunada). Més tard publicaria «Des del meu cel», la història de Susie Salmon, una jove violada i assassinada que observa des del cel la progressiva desintegració de la seua família. Aquest segon treball la va consagrar com un fenomen editorial, ja que es va convertir en pocs mesos en una autora de vendes milionàries.

«Quasi la lluna» comença quan Helen, la protagonista, acaba d'assassinar sa mare, una dona que patia demència senil. Darrere d'aquest crim hi ha un passat familiar dolorós que tots –també Helen– van passar per alt perquè els convenia. Helen serà conscient, des de ben menuda, del paper que té assignat en la vida, amb una mare excèntrica i agorafòbica: «ser la seua representant en el món i dur-li el món a casa». Al llarg de vint-i-quatre hores, aquesta novel·la explora la complexa relació entre mares i filles, esposes i amants, així com la línia que separa l'amor i l'odi. «Quasi la lluna» mostra l'Alice Sebold més punyent i directa, gens melindrosa a l'hora de dir les coses com són. I és que la nord-americana es mou amb deseiximent en el terreny dels drames humans, amb una habilitat sorprenent per a escamotejar la sensibleria de les qüestions més delicades. Com deia la revista Time recentment, a propòsit de «Quasi la lluna»: «La impertorbable mirada de Sebold és el seu segell: quan la majoria dels autors fugirien perquè les coses són massa horribles de veure, de sentir o d'admetre, el seu escrutini no vacil·la».

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post