El 1957 el director nordamericà Sideny Lumet debutava darrere de la càmera amb un film que ha esdevingut un clàssic del seté art, Dotze homes sense pietat (12 angry men). 40 anys després, William Friedkin, el director de L'exorcista i French Connection, en va filmar un remake per a la televisió nordamericana. Ara arriba a les nostres pantalles la reinterpretació que el 2007, amb el cinquanté aniversari del film, el director rus Nikita Mikhailkov en va fer, tot portant-lo al seu terreny i adaptant l'argument a la guerra de Txetxènia: 12 razgnevannyh muzhchin (12). En aquest sentit, el film ha estat acusat per l'oposició russa d'estar esbiaixat a favor de Putin. De fet, el totpoderós mandatari rus, acompanyat dels prorussos presidents de les repúbliques de Txetxènia i Ingúixia, va veure el film a la seua residència privada i va afirmar que li «va portar llàgrimes als ulls».

D'una altra banda, el cinema de Hollywood ens presenta propostes diverses. Per exemple, An American Crime, que narra la història d'una xica de 16 anys, Sylvia Likens (Ellen Page), que el 1965 va ser trobada morta en una casa dels afores d'Indianapolis, Indiana. Els responsables del maltractament van ser un grup d'adolescents liderat per una dona anomenada Gertrude Baniszewski (Catherine Keener), a qui els pares de Sylvia li n'havien confiat la cura. Entre els maltractadors de Sylvia figuraven alguns dels nombrosos fills de Gertrude, així com altres xiquets que vivien a prop. Molts adults sabien el que estava passant, però ningú no va fer gens per a ajudar-la. Quan es van fer públics els esgarrifosos fets, el país sencer va quedar horroritzat.

Tot continuant amb el cinema de denúncia que ens arriba dels Estats Units, trobem Grace is Gone (La vida sin Grace). Hi hagué un temps en què Stanley Phillips (John Cusack) tenia clar com seria la seua vida: somiava amb allistar-se i estava destinat a fer carrera a l'exèrcit. El seu somni va estar a prop d'acomplir-se, però es va veure truncat a causa de la miopaa. Ara atén els clients d'una botiga de productes de la llar mentres que la seua dona, sergent, combat a la guerra. Igual de maldestre a casa que en el treball, Stanley s'encarrega de les seues filles, Heidi (Shélan O'Keefe) i Dawn (Gracie Bednarczyk), de 12 i 8 anys. Encara que se les estima, és incapaç d'assumir un paper més afectiu i les xiquetes tiren molt en falta sa mare. Mentres suporta el treball i es baralla amb la paternitat, rep la notícia de la mort de la seua dona. Ell mateix no sap com enfrontar-s'hi i es veu incapaç de contar-ho a les filles. Desesperat per retardar el moment de revelar-ho, s'embarca amb elles en un viatge improvisat per carretera per a donar-los els últims moments d'innocència. Com més s'allunyen de casa, més s'estreny la relació, però Stanley sap que ha d'enfrontar-se a la tasca inevitable de canviar les seues vides per a sempre.

Tanmateix, no totes les estrenes de la setmana ens arriben amb missatge polític. O potser sí, ja que l'inclassificable realitzador d'El sisé sentit, M. Night Shyamalan, ens lliura una altra igualment d'ambigua producció, The Happening (El Incidente). Tot comença sense previ avís. Sembla sorgir del no-res. En qüestió de minuts, en les principals ciutats d'Amèrica del Nord es produeixen casos d'estranyes i esgarrifoses morts que desafien qualsevol explicació. Què està causant aquest sobtat i total col·lapse del comportament humà? És algun nou tipus d'atac terrorista, un experiment fallit, una diabòlica arma tòxica, un virus fora de control? Es transmet per l'aire, a través de l'aigua... Com? Per a Elliot Moore (Mark Wahlberg), professor de ciències d'un institut de Filadèlfia, el més important de tot és trobar la manera d'escapar d'aquest misteriós i letal fenomen. Encara que ell i la seua dona Alma (Zooey Deschanel) travessen una crisi en el seu matrimoni, es posen en camí, primer amb tren, després amb cotxe, acompanyats de Julian (John Leguizamo), un amic d'Elliot que és professor de matemàtiques, i Jess, la seua filla, que té vuit anys d'edat. Es dirigeixen cap a Pennsylvania, on esperen estar a recer dels horribles i cada vegada més freqüents atacs. Encara que molt prompte queda clar que ningú no està segur enlloc.

Finalment, de Catalunya ens arriba el primer film que ha dirigit l'actriu Sílvia Munt, Pretextos. El matrimoni de Viena (Sílvia Munt), directora de teatre; i Daniel (Ramon Madaula), metge d'un geriàtric, està en crisi. S'estimen, però no se suporten. Ambdós s'agarren als seus respectius treballs per a omplir l'impertinent buit que els acompanya. Els seus mons són antagònics, les seues necessitats diferents... O potser no: tots cerquem el mateix. Aquesta és una història que parla de solituds compartides, d'amors imperfectes, de desigs insatisfets i de promeses que no sabem quant duraran però que es converteixen en un bon pretext per a viure, malgrat tot.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post