L'exposició, organitzada per Bancaixa i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), podrà visitar-se al Centre Cultural Bancaixa d'Alacant del 23 d'octubre de 2007 al 6 de gener de 2008, en horari de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores. Diumenges i festius estarà oberta al públic de 17 a 21 hores i també hi haurà visites guiades els caps de setmana.

Fes va ser una de les ciutats d'un més gran pes cultural, religiós i simbòlic del Magrib i un lloc de referència per a tota la cultura islàmica, un espai privilegiat de trobada entre l'Orient i Àfrica que va recollir bona part de la tradició de l'antic Al Andalus. A hores d'ara, la ciutat, despullada d'un poder polític significatiu i aïllada dels antics corrents que van alimentar-ne l'esplendor, es debat entre la pressió de la globalització, que ve de fora, i d'algunes inèrcies desfavorables que es mantenen a l'interior. Però la cultura potser serà capaç de preservar amb èxit el millor de si mateixa i d'incorporar el més útil d'allò que és forà, tot plantejant síntesis pròpies.

Aquest encreuament de possibilitats es reflecteix hui en els diferents fenòmens que es donen a la ciutat: mentres uns assenyalen processos de deteriorament, altres signifiquen una clara recuperació dels valors que van possibilitar-ne l'auge. A més, el visitant occidental, i molt especialment el turista, es veu, a Fes, confrontat amb la seva caricatura. Visitar Fes és veure també, com en un mirall deformat, alguns tòpics del món occidental, de manera que un apropament pausat, detingut, pacient, a la realitat d'aquesta ciutat permet de fer-ne un altre, amb una distància útil i una mirada nova, al nostre món.

El conjunt de projeccions que configuren aquesta exposició té com objectiu crear un viatge a l'interior de la ciutat mitjançant segments audiovisuals que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Les projeccions estan disposades, a grans trets, seguint un recorregut de l'espai públic al privat, i no responen al criteri fílmic d'un principi i un final, sinó més aviat al de la creació d'un paisatge, del qual l'espectador escull la durada i el fragment. En conseqüència, el resultat d'una visita d'una durada mitjana a l'exposició donarà a cada visitant una combinatòria diferent i irrepetible de fragments.