Les tres generacions de dones que conviuen sota el mateix sostre, a les ribes del llac Titicaca, manifesten la síndrome, cadascuna amb variants personals: l'àvia, una índia mig abandonada quan era petita, s'enamora d'un alemany que circula per Bolívia i adopta com a propi el vestit tirolés; la mare, hostessa de vol, gravita al voltant de la terra sense posar-hi els peus; la filla, amb tota la vida per córrer, viatja per l'àlbum de fotos del pare mort i pels records d'un avi llegendari. La vida transcorre en una ciutat menuda dels Andes on tothom és addicte a la telenovel·la i per la qual transiten estrangers vinguts d'arreu del món. Així són potser les dones que ha inventat Stefanie Kremser: una varietat feliç de somiadores que viuen el dia a dia amb tanta expectativa com si fos la seqüència final d'un culebró, el desenllaç d'un conte, l'última estrofa d'una cançó.

Stefanie Kremser, nascuda el 1967 a Duseldorf, va viure dels 7 als 20 anys a Sao Paulo. Després d'estudiar a l'Escola Superior de Cinema i Televisió de Munic, s'ha dedicat com a directora al documental i com a guionista al cine i al thriller televisiu. Actualment viu entre Barcelona i Munic. El 2000 va publicar la primera novel·la, Postkarte aus Copacabana, de la qual s'està realitzant una versió cinematogràfica dirigida per Thomas Kronthaler.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post