«Els Maia» (1888) és una obra mestra de la literatura europea que ara podrem llegir en la nostra llengua gràcies a la traducció que ha publicat l'editorial Funambulista. Novel·la de maduresa, Eça de Queirós ens hi narra la història de la decadència d'una gran família portuguesa a través de diverses generacions: des del vell Afonso da Maia fins al jove Carlos da Maia, representant del refinament de finals del segle XIX i veritable protagonista del relat. Amb aquesta novel·la l'autor s'alliberà de les consignes realistes del moment per crear un estil molt personal, a la vegada líric i irònic, un estil deutor del segle XIX i presagi del XX. Estructurats magistralment, aquests «episodis de la vida romàntica» —com se'ns indica al subtítol— no són possibles d'entendre sense Stendhal ni els clàssics anglesos. La intel·ligència de la traça i la virulència de la sàtira, però, són les d'un escriptor progressista que somiava a fer entrar Portugal en la modernitat. Pere Comellas comenta a l'epíleg: «Eça és un gran novel·lista, i Els Maia una gran novel·la perquè posa en dansa un món davant dels nostres ulls, un món que creix, es ramifica i es replega, s'accelera i es ralentitza, un món que parla i parla i parla mentre nosaltres ens el podem mirar còmodament fascinats des de la finestra del llibre. Eça és un gran novel·lista perquè, sense saber com, encara ara, més d'un segle després, ens continua fent feliços».

José Maria Eça de Queirós va nàixer el 25 de novembre de 1845 a Póvoa de Varzim, Portugal. Els primers anys d'infantesa els passà a càrrec d'una mainadera i a casa dels avis paterns, de família de magistrats. Era fill il·legítim de Carolina Augusta Pereira de Eça i de José Maria Teixeira de Queirós; els pares es van casar quan ell ja tenia quatre anys. Estudià Dret a Coïmbra i un colp acabada la carrera va anar a viure a Lisboa. De l'etapa d'estudiant és la seua vinculació al grup contrari a l'estètica del Romanticisme. Els seus primers texts van ser publicats a la Gazeta de Portugal. També treballà com a redactor i director d'un diari d'oposició al govern, Distrito de Évora. Entre l'octubre de 1869 i el gener de 1870 viatjà per l'orient. Algunes de les seues obres estan inspirades en aquesta experiència: «O mistério da Estrada de Sintra», «O Egipto», «Notas de Viagem», «A relíquia». A la tornada del viatge va escriure la seua primera novel·la realista sobre la vida portuguesa, «El crim de mossèn Amaro» (Quaderns Crema). L'any 1872 aconseguí el seu primer destí com a diplomàtic, estigué a Cuba entre 1872 i 1874, i desprès va ser destinat a la Gran Bretanya. Eça de Queirós va viure els anys més productius de la seva vida a Anglaterra, allà va escriure algunes de les seues obres més importants: «A Tragédia da Rua das Flores», «A Capital», «O Mandarim» i «Els Maia». Entre la seua producció també destaquen «La il·lustre casa dels Ramires» (Destino), «La correspondéncia de Fradique Mendes» (Columna) o «El cosí Basílio» (Quaderns Crema). L'any 1888 es va traslladar a París, on va morir l'any 1900. És considerat per molts el millor escriptor portugués del segle XIX.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post