Les colles valencianes que es dediquen a alçar torres humanes es tornara a trobar el pròxim dissabte 24 de novembre a Gandia per celebrar el III Aplec de Muixerangues del País Valencià. El Ball dels Locos de l'Olleria, els Negrets de l'Alcúdia, la Muixeranga de Sueca, la Nova Muixeranga d'Algemesí i la Muixeranga de la Safor començaran la festa a les 17:30 hores amb una eixida en cercavila des de la plaça de l'Escola Pia. A les 18:30 s'iniciarà l'Aplec de les Muixerangues i actuació a la plaça del Prado. Posteriorment hi haurà sopar a la mateixa plaça i, a les 23:00 hores, fi de festa amb el concert de Semeneska.

El primer Aplec va tindre lloc al novembre de 2005 a l'Alcúdia, va estar organitzat pels Negrets i va suposar la primera de les activitats conjuntes que convocava la Federació de Muixerangues del País Valencià, la finalitat del qual és divulgar a la societat valenciana aquest antic ball. Aquest col·lectiu també pretén prestar col·laboració a totes aquelles poblacions que estiguen decidides a recuperar aquesta vella tradició. I és que la muixeranga, durant segles, va estar molt present en els pobles valencians. Després d'executar diversos balls, solia acabar amb la formació d'una torre humana de no massa altura. Els balls en general, i especialment la muixeranga, van tenir l'auge amb la processó del Corpus, les arrels de la qual es troben en l'Edat Mitjana, es va consolidar durant el Renaixement i en el període barroc va arribar a la màxima esplendor. A la fi del segle XVI, amb la Contrareforma i el Concili de Trento, va viure un gran impuls com a oposició a les tesis protestants sobre l'eucaristia.

Muixeranga és el nom que rep un conjunt de danses, castells humans i quadres plàstics d'origen cristià. Originària de la Comunitat Valenciana, en «exportar-se» a Catalunya, va derivar en les colles castelleres actuals. La diferència principal entre la muixeranga i els castellers és que l'objectiu de la primera és més plàstic i representa escenes religioses en una dansa, sense que l'alçada de les torres humanes siga crucial, com sí que ho és en el cas dels castellers.