Josep Porcar acaba de publicar a Brosquil edicions el llibre de poesia «Els estius», que havia estat notícia els darrers mesos per ser el primer poemari elaborat al domini lingüístic en una edició destinada als suports digitals i, per tant, expressament projectat per a ser llegit en una pantalla d'ordinador o amb un lector electrònic (ebook). El llibre, que ha aparegut en la col·lecció «Fora de col·lecció» recull poemes escrits durant els dos últims estius i, com si d'un dietari es tractara, versifica sobre el pas del temps a través de vivències personals que l'autor connecta amb esdeveniments d'actualitat viscuts, en aquells moments, amb tristesa i que, a hores d'ara, malauradament, formen ja part de la història negra de moltes persones.

Porcar deixa un testimoni en vers d'un principi de mil·lenni poc esperançador: el bombardeig d'Israel a la ciutat de Qana, l'arribada d'immigrants amb pasteres a Canàries, la crema de Galícia en el 2006, el canvi climàtic, les conseqüències de la guerra d'Iraq, la desídia generalitzada en les accions de protesta ciutadana, els atemptats terroristes a Madrid i Londres, la mort del poeta Manel Garcia Grau o la matança al metro de València del 3 de juliol de 2006. Aquest últim poema és especialment dur contra la «ineficàcia» i la «indecència» dels polítics valencians per la «greu desatenció» causada a les víctimes i la «descarada» exempció de responsabilitats.

Segons paraules  del crític Sam Abrams «Els estius és un sòlid i completíssim poemari de més d'una quarentena de composicions que estan repartides, amb ordre, en quatre seccions ben definides». El títol i el punt de partida del llibre procedeixen d'uns versos de Salvador Espriu que fan "Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius. Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir. I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendres". El llibre intenta copsar i fixar els moments de la percepció de la bellesa de la vida i de la felicitat humana, salvant-los de la devastació segura i implacable del pas del temps.

El crític nordamericà continua valorant el llibre: «Al bell mig d'aquest procés el poeta s'adona que la bellesa i la felicitat no existeixen com a béns aïllats perquè la mateixa consciència que ens els fa percebre és l'agent que també ens mostra la cara més dura i hostil de la vida. I a partir d'aquí el poeta s'adona també que la bellesa i la felicitat mai són completes perquè nosaltres mateixos som éssers escindits, part diví, part infernal com sabia i predicava el visionari William Blake. Com a conseqüència, Els estius, és un llibre serè, líric, bell, per un costat, i realista, brutal i dramàtic, de l'altre. L'autor ha llogat una casa d'estiu per fugir de la ciutat i gaudir de l'estiu en pau però troba, com Kavafis o Hardy, que no hi ha fugida possible perquè la vida és exactament la mateixa arreu».

Josep Porcar i Museros va nàixer a Castelló de la Plana l'any 1973. És llicenciat en Periodisme. Completats els coneixements de forner a «Miralles», de Castelló de la Plana, treballà uns anys com a periodista en el diari Levante de Castellón, ofici «mal pagat i poc agraït» que després abandonà per a incorporar-se al gremi de les arts gràfiques, on ha anat especialitzant-se en el camp de l'edició i disseny de publicacions. Actualment manté un diari electrònic en Internet [Salms], un agredador de blogs literaris, Blocs de lletres  i continua escrivint versos. Ha estat antologat en Poesia per a una dècada (Manises, 1995), Poesia Noranta (Ed. Oikos-tau, Barcelona, 1997), Bengales de la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX (Ed. Bromera, Alzira, 1997), Vint-i-cinc anys de la poesia al País Valencià (CEIC Alfons el Vell, Gandia, 1999) i Poemes d'un segle. Poesia occidental del segle XX (Ed. 96, Carcaixent, 1999). Ha guanyat els premis Solstici 1992, Miguel Hernández 1993, Senyoriu d'Ausiàs March 1994 i Vicent Andrés Estellés 1998. Ha publicat els llibres Vint-i-dues mans de pintura (Ed. de la Guerra, València, 1994), Crònica de l'ocupant (Ed. 3i4, València, 1995) i La culpa (Ed. 3i4, València, 1998).

A la imatge -s'amplia si cliques sobre la fotografia-, edició de cent exemplars que l'autor repartirà entre aquelles persones que li ho havien demanat. Article d'opinió de Josep Porcar sobre la gènesi del llibre.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post