Arran de la recent defunció d’Alan Ryder, la col·lecció Estudis Universitaris de la Institució Alfons el Magnànim ha decidit reeditar dos de les seues obres: la biografia del rei que li dóna nom a la institució, i un estudi sobre el regne de Nàpols en la seua època. En «Alfonso el Magnánimo», Alan Ryder va reconstruir minuciosament la trajectòria del rei des de la seua infància, transcorreguda en el món cavalleresc de Castella, fins al seu trasllat als regnes de la Corona d'Aragó i el seu posterior accés al tron. Tal com indicava el propi Ryder en el prefaci, escrit en 1989, «tot i que ocupa un lloc destacat entre els pares fundadors de la biografia històrica, a Alfonso V d'Aragó mai se li ha dedicat l'honor d’una biografia pròpia». Al llarg de l'estudi de Ryder, el Magnànim apareix com un hàbil polític que es va moure amb mestratge en la jungla diplomàtica de la Itàlia renaixentista, mostrant-se com un príncep agudament conscient de la importància del comerç i convertint-se en un dels principals mecenes del primer Renaixement, i que va convertir la seua cort en una de les més brillants d'Europa.

El segon dels llibres d’Alan Ryder reeditats per la IAM és «El Reino de Napoles en la época de Alfonso el Magnánimo», la versió original del qual va aparèixer en 1976. Aquest regne va ser un dels primers, o potser el primer, dels estats europeus que van exhibir moltes de les característiques que els historiadors han etiquetat com a «modernes»: una administració buracràtica posada en pràctica per professionals, una corona dominant sobre la noblesa i el clergat, uns ingressos derivats sobretot de la tributació universal i directa, i un exercit reclutat i pagat directament per la corona. La falta d'interès cap a les institucions del Nàpols catalanoaragonés mostrat per quasi tots els historiadors significa que l'estudi de Ryder es va donar quasi enterament en fonts primàries, les quals en principi semblaven no existir. La destrucció realitzada de la documentació d’aquest periode dels arxius dels Estats napolitans durant les insurreccions de 1647 i 1701 va ser completada pels alemanys en 1943, quan, com a represàlia, van cremar els més valuosos documents de les monarquies angevina i aragonesa.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post