L'empresa biofarmacèutica PharmaMar, subsidiària del Grup Zeltia, rep el suport de la Universitat Miguel Hernández en la investigació sobre els fàrmacs anticancerígens mitjançant el desenvolupament de models matemàtics capaços de predir-ne l'eficàcia clínica i la toxicitat. Així, s'estan duent a terme dos projectes que han contribuït notablement a conèixer el perfil farmacológico de dos fàrmacs de l'empresa en pacients oncològics, al mateix temps que posen de manifest el compromís que la Divisió de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UMH i la mateixa Universitat tenen amb la investigació i el desenvolupament de metodologies innovadores que contribuïsquen a millorar la qualitat dels tractaments farmacoterapèutics que reben els pacients oncològics.

El professor de la Divisió Juan José Pérez-Ruixo, en col·laboració amb PharmaMar, ha publicat recentment tres articles en revistes científiques internacionals d'impacte elevat on es descriu una metaanàlisi de 14 assaigs clínics realitzats durant el desenvolupament d'un fàrmac encaminat a quantificar-ne la distribució i eliminació en l'organisme, com també els seus efectes adversos de major relleu, com són la disminució de defenses i la toxicitat hepàtica. En aquests articles es descriuen els models matemàtics desenvolupats que van permetre establir la relació entre l'exposició de l'organisme al fàrmac i la incidència de toxicitat, i van confirmar que ambdues toxicitats són reversibles, no acumulatives i de curta durada. Aquestes tècniques innovadores també s'han utilitzat per a estudiar la relació entre les dosis administrades i l'eficàcia terapèutica del fàrmac en pacients amb sarcoma avançat de teixits blans. 

Aquest medicament, que constitueix el primer fàrmac antitumoral d'origen marí desenvolupat per una empresa biofarmacèutica espanyola, va rebre el passat mes de setembre l'autorització per part de la Comissió Europea per a comercialitzar-se en el tractament del sarcoma avançat de teixits blans en els pacients en els quals han fallat els tractaments convencionals o que no disposen d'altra alternativa terapèutica. L'autorització es va basar principalment en els resultats positius d'un assaig clínic aleatori en 270 pacients. En aquest estudi es va demostrar una reducció significativa en la progressió del tumor i un augment de la supervivència lliure de progressió. En l'actualitat, el fàrmac s'investiga en assaigs clínics de fase III en càncer d'ovari i en assajos clínics de fase II en càncer de mama i de pròstata.

Els professors de la Divisió Belén Valenzuela, Ricardo Nalda, María José Duart i Amelia Ramón també col·laboren amb PharmaMar en el desenvolupament de models matemàtics per a quantificar la relació entre l'exposició a un altre compost antitumoral d'origen marí i la incidència dels efectes secundaris principals. Aquest grup d'investigadors, expert en el desenvolupament de models matemàtics, espera que els estudis de simulació virtual de pacients permeten optimitzar la dosi del fàrmac per aconseguir la màxima eficàcia anticancerígena amb la mínima toxicitat per als pacients. Aquest fàrmac, el segon compost antitumoral d'origen marí més avançat de PharmaMar, ha rebut la designació de fàrmac orfe per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda i mieloma múltiple, tant a Europa com als Estats Units. Actualment s'estudia tant en monoteràpia i com en combinació amb altres fàrmacs en assaigs clínics de fase II per a neoplàsies malignes sòlides i hematològiques.