PUV acaba de traure a la llum «Emili Gómez Nadal: diaris i records», a cura de Francesc Pérez Moragón i d’Antonio Gómez Andrés, fill de Gómez Nadal. Escriptor, periodista, professor d’Història Antiga a la Universitat de València, va tindre un important paper en la dinamització cultural  en els anys trenta del segle XX. La seua obra més coneguda és «El País Valencià i els altres» (1972), reeditada per l'IVEI durant els anys 90.  El volum que ara arriba al públic inclou dos texts complementaris. En primer lloc, la transcripció dels diaris que l’autor va anar escrivint entre el setembre de 1977 i el desembre de 1988, en un poble occità on es retirà en jubilar-se. Es tracta d’un document polític i humà d’una gran intensitat, que correspon als darrers anys de l’existència d’un intel.lectual profundament apassionat pel nostre país, que, des de la distància, va seguir l’evolució, preocupat sobretot per la represa de la nostra llengua i la cultura  i per la recuperació de la democràcia. El segon text és una extensa entrevista realitzada el 1980 per Francesc Pérez Moragón i Manuel Aznar, en la qual Gómez Nadal va acceptar de reconstruir en veu alta les dades essencials de la seua vida i, alhora, de comentar fets centrals de l’actualitat política valenciana, en plena Transició.

Emili Gómez Nadal va integrar Acció Cultural Valenciana i la secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians. Participà en la creació de l’Agrupació Valencianista Republicana i va escriure nombrosos articles al setmanari «El Camí» (1932-1934). Es va adscriure al comunisme durant la seua estada a París, i l’any 1936 es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya. Després de la guerra civil es va instal·lar a París.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post