Any 1836. Europa està en vies de modernitzar-se i l’Imperi otomà es veu obligat a seguir-ne exemple. Tanmateix, just en el moment en què el sultà planifica una sèrie de reformes radicals per evitar l’enrunament de l’Imperi turc, quatre assassinats amenacen el delicat equilibri de poder a la cort. Només Yashim Togalu, un insòlit investigador, és capaç de descobrir-ne els autors. Home brillant, amant de la cuina i de les novel•les franceses, té la rara qualitat de passar desapercebut fins i tot en l’intrigant i delicat ambient de l’harem, ja que... és un eunuc.

Endinsant-se en els carrerons estrets i tortuosos d'Istanbult, flairant-ne les olors, i encara més en el seu passat tumultuós, Yashim descobreix que algunes persones estan disposades a fer el que calgui per preservar les tradicions de l’Imperi otomà. Escrit amb una prosa àgil i una enginyosa tècnica narrativa, «L’arbre dels geníssers» presenta un extraordinari elenc de personatges, que, envoltats de sensualitat i decadència, experimenten perilloses intrigues polítiques i personals. Però els més foscos de tots plegats són els geníssers, que durant quatre-cents anys van ser els soldats d’elit de l’Imperi, però quan el seu poder va ser massa gran els van eliminar.

Amb aquesta obra Goodwin crea el personatge detectivesc Yashim Togalu, que té continuïtat en la nova obra apareguda recentment i adquirida també per Edicions de 1984. Jason Goodwin es va enamorar d’Istanbul mentre estudiava Història Bizantina a la Universitat de Cambridge. Fa quinze anys, després de l’èxit d’«Els jardins de pólvora: viatges per la Xina i l’Índia a la recerca del te», va fer sis mesos de peregrinació a través d’Europa oriental per arribar a la ciutat per primera vegada, un viatge explicat a «A peu cap a la Banya d’Or», que va guanyar el premi John Llewellyn Rhys / Mail on Sunday l’any 1993. Goodwin viu al comtat de Sussex, a Anglaterra.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post