L'excampió del món dels escacs ha mort precisament a la ciutat que va hostatjar el seu matx mític pel títol mundial amb el campió soviètic Boris Spassky. No és l'única casualitat, ja que ens deixa amb 64 anys d'edat, un per cada casella de l'escaquer. Segons Gardar Sverrisson, que ha fet de portaveu de Fischer, el jugador americà hauria mort a l'hospital de Reikiavik, tot i que encara no se'n coneixen les causes. Fischer residia a Islàndia des que al març de 2005 va aconseguir-ne la ciutadania.

El periple que el va portar a l'illa fou tan rocambolesc com ja havia esdevingut un costum en el cas de Fischer. L'excampió d'escacs portava dotze anys en crida i cerca per les autoritats nordamericanes, a causa d'haver violat les sancions internacionals imposades al règim iugoslau de Milosevic en jugar un matx a Montenegro contra Spasski, com a record del que tingué lloc 20 anys abans. Fou detingut al Japó en 2004 i més tard acollit per les autoritats islandeses per evitar la presó. A més a més, també fou acusat d'antisemitisme, a pesar que ell mateix era jueu.

De fet, aquestes excentricitats i contradiccions podrien haver llastat una de les carres més brillants de la història dels escacs. Fischer fou un xiquet prodigi, que als catorze anys guanyà el campionat dels Estats Units i als quinze aconseguia el títol de Gran Mestre, el més jove fins aleshores. Però també fou la personalitat que es considerava un «croat en la lluita contra el comunisme» el 1972 i vora 30 anys més tard saludava els atacs de l'11 de setembre contra el World Trade Center amb el desig que els Estats Units «se n'anaren a fer la mà».

Així i tot, encara que la figura sempre restarà marcada per la seua particular idiosincràsia, la seua contribució al món dels escacs és cabdal. Segons ha declarat Garry Kasparov, «Fischer va canviar el joc d'una manera tal que no s'havia produït des de finals del segle XIX». De fet, la professionalització dels escacs i el tractament com a estreles del jugadors destacats probablement no haurien tingut lloc sense la «revolucionària irrupció» de l'americà als anys seixanta. Així mateix, el seu joc vistós i d'atac ens ha llegat moltes de les grans partides del segle XX, com les que recull el seu llibre «Les meues 60 partides memorables», que ha esdevingut un clàssic del gènere.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post