La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar «La porta del Paradís», una epístola inèdita del astròleg i astrònom valencià del segle XV Bertomeu Gerp, editada i introduïda pels professors de la Universitat de València, Júlia Benavent i Josep Teodoro. Es tracta d'una epístola escrita en llatí –traduïda ara al valencià per a aquesta edició–  dirigida a un alt clergue coetani, l'arquebisbe de Salern, que va estar descoberta i analitzada per Júlia Benavent en la seua investigació sobre autors humanistes valencians, i recollida en la publicació «Biblioteca Dispersa. Manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII».

En les seues consideracions, Gerp fa ús de les matemàtiques per a oferir-li al bisbe, entre altres dades, la ubicació concreta del Paradís terrenal on van habitar Adam i Eva: «És digne de ser situat al centre de la terra habitable (...) on no hi ha ni fred d'hivern ni calor d'estiu, sinó una perpètua temprança de l'aire, un lloc particularment lliure de la corrupció, més per obra de la gràcia que per la naturalesa de la seua situació. Aquesta regió se situa convenientment equidistant d'orient i occident (...) en una regió meridional que mai ha estat practicable, bé perquè és lloc de feres, bé per decisió de Déu l'Altíssim (...) que dista de la línia equinoccial uns 35 graus». Tal com explica el professor Teodoro, Gerp es refereix a una zona al Nord de l'Equador, enmig de la zona temperada de l'Hemisferi Nord, en el centre de la terra habitable, però a la qual els éssers humans no poden accedir, que coincidiria amb l'actual zona del Kurdistan. Gerp justifica que el Paradís podria ser veí a la terra de Jerusalem i a Síria contant que Adam, «expulsat del paradís, va habitar Síria i va arribar a Damasc, per a morir al costat de la vall d’Hebron, en Palestina».

Bertomeu Gerp també exposa, fent ús dels seus coneixements matemàtics, astrològics, astronòmics i teològics, el dia de la Passió de Crist, situant-ho en el 25 de març, sisena fira, de l'any 34 de la Salvació, i especula, així mateix, sobre la data de creació del món, que estableix entre el 21 de setembre o el 1 d'octubre. Gerp explica que ambdues dates fan referència a la doble lectura que pot fer-se entorn de la data fixada per astròlegs coetanis sobre el diluvi universal –el 15 de novembre–, ja que  «o bé es refereixen al principi, quan es van obrir totes les fonts de l'abisme, i llavors el primer dia del primer mes que cita la Sagrada Escriptura va ser el 1 d'octubre (...) o bé es refereixen al seu final, quan Noé va eixir de l'arca, i llavors el primer dia d'aquell mes que la Sagrada Escriptura nomena primer va ser el qual entre nosaltres és el 21 de setembre».

La missiva, que pot resultar extravagant als ulls dels lectors actuals, no ho era tant en l'Europa de Bertomeu Gerp atès que, segons adverteix el professor Teodoro en la introducció, en aquells temps el mite de l’Edèn tenia un pes molt considerable no només entre el poble pla sinó també entre els intel·lectuals i les persones més formades per a interpretar els esdeveniments de la política del moment. Segons la investigació de la professora Benavent, Bertomeu Gerp va ser estudiant de medicina a Bolonya, on també va ser professor. S’han localitzat algunes obres seues manuscrites a Polònia i a Florència. Va discutir amb el polonès Jacobus Zalesse o Zalepe, que estava al servei del rei de Polònia, amb «De diebus naturalibus earumque equacione», si bé l'obra que va tindre més transcendència va ser la dedicada a l'arquebisbe de Salern, Pere de Roca, qui havia estudiat a Lleida i Lucca i que probablement pertanyia a la Cort de Nàpols.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post