Aquesta passada nit, el meu pare va morir a l'Arnau de Vilanova. Durant els seus dies d'estada he pogut comprovar l'escassedat de personal (fan tot el que poden i més, des de metges a personal de neteja); he pogut comprovar l'estat lamentable i depriment de les habitacions, tot allò amb hores d'espera inacabables per als ingressos, fins que algun llit queda lliure; he pogut comprovar la deixadesa de malalts i familiars: gent en pijama fumant a la porta principal, crits de visitants malgrat els cartells -en castellà- demanant silenci. No hi ha cap servei de vigilància que els cride l'atenció; no hi ha un horari de visites com, per exemple, en el Regne Unit. Cada vegada semblem més Etiòpia que Europa... 
Tot açò acompanyat pel martelleig continu de les obres de la quarta planta (ahir, a la cinquena, faltava aigua en una banda i oxigen en l'altra. 
Fa cinc-cents anys, a l'època d'Arnau de Vilanova, València tenia l'hospital públic (Hospital d'En Clapés) més avançat d'Europa. Ara tenim una "ciutat" de les arts i les Ciències on no hi ha art ni ciència, una terra mítica que fa vergonya i allò més sensacional i que sembla que dóna vots: un circuit urbà de fórmula 1!!! 
Mentre tant, els moribunds han de tenir els seus darrers pensaments entre parets mal pintades i una música de fons de sorolls i martells que no oblidaré mai. 
València és una terra mítica per a qui s'ho crega.